Els 5 millors indrets per veure Mallorca des de Catalunya
Aquests dies l’illa és visible des de terres catalanes però immortalitzar-la no és fàcil: us expliquem com es pot fer
El massís dels Ports
Aquest conjunt muntanyós és, durant bona part de l’any, possiblement l’indret des d’on és més fàcil veure Mallorca, ja que no requereix una especial transparència per aconseguir-ho. El motiu és la proximitat entre el punt pel qual surt el sol i la posició de l’illa. Entre el 15 de novembre i el 27 de gener des del cim del Caro es veu sortir el sol darrere les carenes de la serra de Tramuntana, un al·licient afegit per gaudir de l’espectacle. El 15 de gener es pot veure sortir el sol exactament darrere del puig Major. L’altitud del Caro (1.441 m) permet que es puguin veure emergir els relleus situats per damunt de la cota 350 metres de la serra de Tramuntana del sector sud-oest de l’illa. A més, en casos òptims de refracció atmosfèrica, es pot arribar a distingir fins i tot part de l’illa de sa Dragonera. Per a aquest últim albirament, però, calen instruments òptics potents. Des del Caro i altres relleus elevats del massís fins i tot es pot arribar a veure l’illa d’Eivissa, malgrat que la posició del sol ja no n’afavoreix tant l’albirament.
Les serres del sud del país
L’altitud més modesta de la serra del Montsià (764 m) no evita que sigui també una bona talaia de visualització. Fins a principis de febrer s’hi pot veure sortir el sol just darrere els relleus de la serra de Tramuntana. Des de la serra de Cardó es pot albirar el relleu de Mallorca, i gaudir de l’al·licient de veure sortir el sol darrere un dels extrems de la serra de Tramuntana que sobresurten del mar. Això segon, però, tan sols és possible el dia del solstici d’hivern. Pel que fa a la serra del Montsant i els relleus que envolten el Camp de Tarragona són també bons miradors, tot i que la més alta latitud ja no permet els eclipsaments directes de la serra de Tramuntana a la sortida del sol. El vent de mestral, habitual d’aquesta zona, crea unes condicions més favorables de visibilitat.
Massís del Garraf, Montjuïc i Collserola
Al nord del Camp de Tarragona hi ha zones encara amb bona potencialitat per entreveure Mallorca, tot i que ja no disposem de l’avantatge de la posició del sol pròxim a l’illa durant les albades. Per contra, hi ha altres elements que hi juguen a favor com el fet que hi hagi més proximitat a l’illa. El delta del Llobregat és el sector més pròxim a Mallorca de la Península, per tant els relleus d’aquest entorn en fan factible, sovint, la visualització. El Garraf, i una mica menys Collserola, ofereixen força bones oportunitats.
L'illa de Mallorca vista des de les costes del Garraf / MARC BRET
En canvi, la modesta altitud de Montjuïc (173 m) en dificulta més els albiraments, que només són possibles en situacions d’aire molt net a cotes baixes. Aquest seria també el cas del turó de Sant Ramon. Finalment, les serres del Maresme o els punts més elevats de la Costa Brava són menys productius que els de l’entorn de Barcelona.
La silueta de Mallorca des del port de Barcelona / MARC BRET
Montserrat, la Mola i el Montseny
El tram central de la serralada Prelitoral també ofereix bones oportunitats a causa de tenir més altitud. En situacions de vents de ponent, des de Montserrat, així com des dels relleus del sud del país, la línia de visió amb Mallorca esquiva la contaminació de l’àrea metropolitana, que en podria dificultar l’albirament. Montserrat sol ser una molt bona opció per a aquells que es vulguin decantar per veure l’illa. La probabilitat d’èxit resulta similar a la d’intentar-ho des de les muntanyes del sud, tot i que sense els eclipsaments directes amb la serra de Tramuntana. D’altra banda, el massís del Montseny suposa també una gran talaia. El Turó de l’Home i altres cims veïns són els indrets de la península Ibèrica des d’on es poden albirar les cotes més baixes de Mallorca, fins a la cota 250 metres en una banda de l’illa, i lleugerament més avall en circumstàncies d’elevada refracció atmosfèrica. Des del Turó de l’Home, a més, es pot veure pràcticament tota l’extensió de la serra de Tramuntana, des del cap de Formentor fins a Andratx. Tot i que la línia de visió entre el Montseny i Mallorca sol interceptar la zona de visibilitat reduïda a causa de la contaminació de l’entorn de Barcelona, la seva elevada altitud n’afavoreix la visió en altres casos. El millor moment aquí, amb diferència respecte de la resta d’indrets, és en situacions d’anticicló hivernal i d’inversió tèrmica marcada. Sant Llorenç del Munt presenta trets intermedis entre Montserrat i el Montseny. Des de la Mola cal destacar l’atractiu de poder veure la combinació de la silueta del Tibidabo i de l’illa de Mallorca.
Pirineu i Prepirineu
Les possibilitats d’albirament són molt més baixes a causa de la seva llunyania i posició respecte de Mallorca. En situacions d’altíssima transparència es pot arribar a veure des de muntanyes com per exemple el Puigllançada o la Tossa d’Alp (Alt Berguedà). Recentment Marc Bret ha aconseguit veure l’illa també des del cim del Puigmal.
Les condicions òptimes són un fet excepcional
Albirar la serra de Tramuntana des de Catalunya no és una missió fàcil ni es pot experimentar cada dia. Cal que coincideixin un conjunt de factors atmosfèrics i de lluminositat concrets, un fet que tan sols es produeix unes quantes vegades al llarg de l’any. Aquest hivern ha sigut especialment prolífic pel que fa als albiraments dels relleus mallorquins. Aquest dilluns, per exemple, es van poder copsar novament i amb força nitidesa el perfil de l’illa balear des de Collserola. Tot apunta que les condicions podran tornar a ser favorables en alguns moments al llarg dels pròxims dies. La següent oportunitat s’entreveu de cara a dimecres.
Els elements que hem de tenir a favor per copsar a ull nu el perfil de Mallorca des de Catalunya varien en funció de l’indret des del qual volem fer l’observació. Segons l’especialista Marc Bret cal buscar un dia amb l’atmosfera nítida i preferentment de baixa humitat, tot i que aquest segon element no és un requisit tan necessari. En general els dies de vents aponentats solen oferir aquestes condicions.
Un altre requisit és que hi hagi poca llum, ja que si n’hi ha massa es dispersa i intercepta les partícules atmosfèriques, cosa que acaba fent disminuir la visibilitat. Els millors moments del dia són a l’albada i al capvespre.
L’època de l’any també és important. A l’hivern les possibilitats d’èxit són més elevades, ja que el sol emergeix cap al sud-est, cap on geogràficament localitzem Mallorca respecte de Catalunya. Durant l’estació freda el sol surt aparentment just al darrere la serra de Tramuntana, n’il·lumina i en ressalta el perfil, cosa que potencia i afavoreix la seva observació des del Principat.
